El ministre equatorià Fander Falconí (...) es va preguntar qui ha de baixar les emissions: "Poden els més pobres del món baixar les emissions de diòxid de carboni?". La reducció d'emissions l’ha de realitzar els països que han produït històricament i actualment la major part de diòxid de carboni per persona. Ells han de dur a terme un 'ajust ambiental'. (...) Falconi va afegir: "Els països no industrialitzats som com fumadors passius, patim a causa de la desproporcionada crema de petroli, gas i carbó dels països rics".(...) Equador no només reclama reparacions, ofereix dues idees noves. Una és l'ecoimpost Daly-Correa, un recàrrec o retenció ambiental d'un 3% sobre el preu del petroli, un impost o taxa de l'OPEP, la qual faci baixar una mica tant la demanda i per tan les emissions de diòxid de carboni, els ingressos de la qual han d'anar a finalitats socials i a facilitar la transició a les energies sostenibles. Veiem un membre de l'OPEP que no nega el canvi climàtic, al contrari. La segona iniciativa és l'anomenada Yasuní-ITT, és a dir, no extreure el petroli en els camps a la frontera d'Equador amb Perú, un parc natural anomenat Yasuní. Això implica un sacrifici econòmic en ares al respecte als pobles indígenes no contactats, en benefici a la preservació d'una biodiversitat inigualable que interessa a tota la humanitat. (...) El fideïcomís per situar els fons exteriors que compensessin a Equador la meitat del sacrifici econòmic que faria al deixar aquest petroli a terra s'anava a construït a Copenhague amb el suport del Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD). (...) Però la proposta Yasuní-ITT (l'origen de les quals està en idees d'Oilwatch des de 1997 ...) va ensopegar el 9 de gener, a l'oposar-se el president Correa al negociat amb el PNUD. El ministre Falconí va dimitir.
Una veu del tercer Món
