La contaminació atmosfèrica accelera el procés de l’arteriosclerosi (...) a més del doble de la seva evolució mitjana i, per tant, augmenta la possibilitat de patir un infart o un accident cerebrovascular. Així ho han demostrat per primer cop investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal) de Barcelona, juntament amb investigadors de Suïssa i de la Universitat del Sud de Califòrnia.
(...) "aquests resultats són molt importants tenint en compte la rellevància de l’aterosclerosi en els països occidentals".(...)
Fins ara els estudis científics havien constatat que la contaminació de l'aire podia desencadenar atacs al cor, entre altres problemes se salut. Aquest estudi mostra per primer cop que aquesta contaminació pot causar canvis tan complexes a les artèries com l’arteriosclerosi (...). Aquest procés ja s'havia observat abans en animals.
(...) L'Organització Mundial de la Salut recomana que els nivells de partícules en suspensió (produïdes bàsicament pel trànsit) sigui de 40 micrograms per metre cúbic [d'aire]. Barcelona en té entre 45 i 50 micrograms per metre cúbic i Los Ángeles entre 25 i 30 micrograms.
Barcelona. Redacció, La contaminación aumenta el riesgo de padecer infarto, La Vanguardia 8-2-2010.
Incompliment de la normativa sobre partícules en suspensió
Un total de 28 grans ciutats espanyoles superen els límits màxims de contaminació de l'aire per a partícules en suspensió, el contaminant del trànsit que més preocupa. L'augment del transport, el model urbà expansiu i l'activitat industrial estan fent sobrepassar els límits de contaminació a les ciutats (...).
El 75'7% de les ciutats incompleix la normativa sobre partícules en suspensió.(...)
Espanya gasta entre un 1'7% i un 4'7% del PIB en despeses relacionades amb la contaminació i els seus efectes, i destina 16.839 milions d'euros en despesa sanitària degut a la contaminació. Si es reduís el nivell de les partícules més petites de 10 micrograms a l'aire, es podrien evitar 3.777 morts prematures anuals relacionades amb afeccions respiratòries o cardiovasculars a Madrid, Barcelona, Bilbao y Sevilla.
Antonio Cerrillo, Ciudades enfermas por el humo del coche, La Vanguardia 3-10-2007.
Espanya davant del tribunal de Luxemburg
A.C., La Comisión EuropeaLa Vanguardia 25-11-2010.
La mort sobtada per vehicles més valorada que la mort lenta
La pol·lució de l’aire i la contaminació química “estan provocant una epidèmia invisible”. Els seus efectes arriben a l’organisme humà i està causant més morts que els accidents de trànsit. Tot i això, la societat encara no és conscient d’aquest problema “imperceptible”. Aquesta és la tesi del llibre ‘Medi ambient i salut’, elaborat pel Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) (...).
Segons un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, si la regió de Barcelona reduís la mitjana anual de concentració de partícules sòlides en suspensió en 10 micrograms (per complir amb l’exigència europea, i assolir els 40 micrograms per m3) s’evitarien cada any 1.160 morts prematures i augmentaria l’esperança de vida en 4,6 mesos. I si aquesta pol·lució baixés fins els 20 micrograms per m3, com recomana l’OMS, hi haurien 3.500 morts menys cada any. “Les xifres són escandaloses”, segons l’informe, doncs el nombre de morts per accidents de trànsit a Catalunya el 2009 va ser de 269. (...)
Els autors de l’estudi (...) reclamen “treure el cotxe de les ciutats”. En aquest sentit, proposen crear àrees de vianants i zones verdes, substituir els vehicles dièsel (per les seves elevades emissions de partícules i òxids de nitrogen) i aprofitar les experiències europees (peatges urbans, prohibicions per circular a determinades categories de vehicles o les limitacions de circular a més de 80 km/h combinades amb la velocitat variable). El llibre l’edita el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible [CADS].
Antonio Cerrillo, El aire contaminado mata más que la carretera, La Vanguardia 5-11-2010.
Barcelona podria evitar 3.500 morts
L'àrea de Barcelona podria evitar 3.500 morts prematures atribuïdes a la brutícia de l'aire si reduís els seus nivells de contaminació als valors recomanables per l’OMS. Així ho ha indicat Jordi Sunyer, codirector del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal), (..)
Sunyer va codirigir l'any 2007 un estudi en el qual concloïa que si la conurbació barcelonina baixés la pol·lució per partícules sòlides en suspensió fins a les exigències europees (40 micr/m3 de mitjana diària) el nombre de morts evitables vinculades a la pol·lució es reduiria en 1.200 víctimes. Però ahir va oferir una altra dada relativa a un objectiu més ambiciós: si la contaminació es reduís a 20 micr/m3, com proposa l'OMS, el nombre de morts prematures evitades (malalties cardiovasculars i respiratòries) es situaria en unes 3.500.
(...) a l’àrea de Barcelona els valors assolits l'any passat no estan per sota dels 40 micr/m3 i aquest límit es va superar l'any passat més de 35 vegades en 10 estacions de Barcelona i la seva àrea. "En ciutats d'Europa, els nivells de pol·lució ja són de 20 micrograms o 25 micrograms, i encara intenten reduir seu pol·lució "(...).
El 60% de les partícules sòlides en suspensió (restes microscòpiques que s'incrusten en els pulmons) procedeixen del trànsit, un 20% les causa la indústria i la resta tenen com focus el port, l'aeroport i les obres públiques. (...)
Però no tota la població està exposada als mateixos riscs. "Hi ha una diferència molt clara entre estar 50 metres de una via en la qual passen 10.000 vehicles a estar a més de 50 metres, perquè aquest altre carrer més llunyà pot tenir quantitats molt menors de partícules", diu Sunyer.
Antonio Cerrillo, La polución causa 3.500 muertes prematuras en el área de Barcelona, La Vanguardia 18-06-2010.
La contaminació de l’aire a Barcelona, desconeguda
(...) el ministeri públic esperarà que l’Administració respongui al requeriment efectuat, en el qual es preguntà per què falten les mesures de molts dies de l’any. Per exemple, hi ha mesos en què no consten dades ni tan sols de la meitat de els jornades, i a més disminueixen els controls en les èpoques en què es produeixen els episodis més greus de contaminació atmosfèrica, am ara l’estiu. La legislació europea marca que no es pot superar durant més de 35 dies a l’any el límit de partícules a l’aire, i es donen casos en què amb el mesurament de la meitat de les jornades anuals s’arriba ja a 25, per la qual cosa la sospita és que la situació és pitjor del que s’ha explicat..
(...) l’objectiu final d’aquestes diligències (...) no és plantejar l’assumpte en la jurisdicció penal, sinó presentar un contenciós a fi que els tribunals obliguin l’Administració a prendre les mesures necessàries per disminuir la contaminació a Barcelona i la seva àrea d’influència.
Les diligències obertes per al la Fiscalia persegueixen l’objectiu de determinar si l’administració fa el que cal per millorar la qualitat de l’aire a Barcelona i la seva regió d’influència. I és en aquest context que es produeix la sol·licitud d’informes epidemiològics sobrer la incidència de la pol·lució en les malalties pulmonars.
S. Tarín, La Fiscalia demanarà informes mèdics per valorar la gravetat de la pol·lució, La Vanguardia 28-06-2011.
