25.000 llocs de treball perduts en un any
La política energètica del Govern [d’Espanya] no sembla el coherent que hauria de ser. (...) el sector espanyol de l’energia solar es troba contra les cordes, amb prop de 25.000 llocs de treball perduts en un any, com a conseqüència d’un canvi legislatiu que ha comportat la reducció de les primes establertes el seu dia per impulsar aquest sector energètic.
(...) l’aportació de l’energia solar al conjunt del sistema elèctric espanyol encara és molt baixa, pel que té un ampli potencial de creixement. Això fa necessari continuar recolzant al sector, ja que es calcula que fins dintre uns cinc anys la industria fotovoltaica no serà rendible per si mateixa.
(...) És evident que el Govern [espanyol] haurà de revisar la seva política respecte a l’energia solar si no vol veure tirats per la borda uns llargs anys d’inversions i esforços.
L’explotació de noves fonts energètiques sostenibles i no contaminants, com és l’energia solar, igual que l’eòlica, adquireix un valor estratègic clau per lluitar contra el canvi climàtic i per reduir la dependència del petroli. (...) Espanya està en una situació privilegiada per aprofitar aquesta font energètica inesgotable i sostenible. Tenint les empreses i els mitjans per fer-ho, no resulta lògic fer passos enrere en aquest sentit. No només no s’hauria de reduir les subvencions a l’energia solar, com s’ha fet, sinó que inclús s’hauria de pensar en augmentar-les per donar a aquesta alternativa energètica un paper encara més preponderant.
Editorial, Duro golpe a la energía solar, La Vanguardia 13-08-2009.
Estabilitat necessària
Crec que és precisa una estabilitat regulatòria. Per a que hi hagi inversió en energies renovables, els empresaris han de saber quina rendibilitat preveuen obtenir en llargs períodes. I quanta més estabilitat regulatòria hi hagi, millor. (...)
Antonio Cerrillo, entrevista a Cristina Narbona, "Hay que dejar de dar subsidios al carbón", La Vaguardia 1-11-2009.
Una ocasió perduda
¿Vostè creu que es pot continuar produint energia elèctrica amb combustibles fòssils que es va acabant i incomplir tots els compromisos d’emissions de carboni? No.
És clar que no podem (...) mantenir (...) una indústria automobilística que produeix un milió de vehicles contaminants per col·lapsar el trànsit en les ciutats. (...)
Com afirma ‘The Economist’ en un dur editorial (...), l’economia espanyola és insostenible degut a que ha perdut l’impuls reformista que van tenir els governs d’Adolfo Suárez, Felipe González i José Mª Aznar. Per això, el pla d’economia sostenible ha estat acollit amb total escepticisme pel mon empresarial, polític i acadèmic.
Mar Díaz-Varela, La economía insostenible, La Vanguardia 29-11-2009.
Comptabilitat equivocada
L'Audiència Nacional ahir va fallar contra una ordre ministerial en la qual s'estipulava la fórmula de devolució dels drets d'emissió [de CO2] mitjançant una minoració en la retribució de les elèctriques i s’excloïa al règim especials, on són les energies renovables.
En un principi, a les firmes verdes se'ls pot exigir que tornin el que van cobrar de més el 2006 i el 2007 (...).
El pròxim pas del Govern serà calcular i exigir que tornin el rebut de més. Però la sentència es pot recórrer. (...)
Algunes fonts apunten que podria ser un cop dur per a la indústria verda. Aquest viu un moment crític, entre altres coses, per la retallada de les primes, les quals el 2009 van superar els 5.000 milions. (...)
Conchi Lafraya, Las renovables tendrán que devolver ingresos derivados del CO2, La Vanguardia 23-03-2010.
Generació neta o tradicional?
Les empreses espanyoles estan molt preocupades pel mercat interior i la seva viabilitat.(...) el Govern es troba en una situació complicada a l'haver d’equilibrar la producció d'energia [elèctrica] procedent de les fonts netes amb les tradicionals, sense que les primeres desboquin el dèficit de tarifa (diferència entre els costos i els ingressos del sistema elèctric), el qual va ascendir a 4.616 milions el 2009, davant dels 3.500 milions fixats pel Govern.
La guerra entre les companyies elèctriques tradicionals i les de renovables ha esclatat. Les cinc associacions més destacades de la indústria verda (...) la setmana passada van crear el Fòrum de Renovables per actuar de lobby davant el Govern, el qual podria modificar les primes a les renovables amb caràcter retroactiu. (...)
[El president de l'Appa] no entén com el president de Govern va anar a Copenhague defensat que a Espanya es recolza l'energia neta i,a l mateix temps, potenciï amb ajuts econòmics el carbó autòcton i retalli les subvencions a les renovables.
(...) Del total [dels 6.214 milions de primes al règim especial], les renovables se'n van endur 4.719 milions. La solar en va rebre 2.688 milions (...) i l'eòlica 1.608 milions. Això significa que es paga a 61,16 euros el megawat·hora produït per la indústria eòlica i a 435,52 euros el provinent de la fotovoltaica.
Conchi Lafraya, Las renovables miran afuera ante las dudas legilalivas en España, La Vanguardia 26-04-2010.
(...) les empreses estrangeres de renovables se n'aniran a altres mercats si es manté la incertesa regulatòria (...) és prioritari que es determinin les regles pel 2012. Si Espanya vol tenir "36.000 megawats pel 2020 hi haurà d'haver incentius (...) Les empreses només invertim si els projectes donen valor als nostres accionistes. (...) "si a meitat del partit el Govern espanyol canvia la normativa, treu credibilitat a futures legislacions",
C. Lafraya, La industria de renovables amenaza con salir de España, La Vanguardia 27-04-2010.
Els costos d’errors regulatoris de les renovables
A hores d'ara, siguin quines siguin les solucions, n'hi ha una que resulta inevitable i sobre la qual hi ha consens: la necessitat de posar límit a unes instal·lacions que, per successius errors regulatoris i de planificació, han passat, en el cas de la fotovoltaica, dels 450 MW de capacitat prevista en el Pla d'Energies Renovables de 2005-2010 als 3.460 MW actualment en funcionament.
Cal limitar les instal·lacions, o elaborar una política i procediments adequats? La diferència entre la realitat (3.460 MW) i les previsions demostra la capacitat emprenedora privada i la incapacitat previsora d’algunes institucions. A tenir en compte quan s’afirmi que les renovables tenen poca capacitat de substitució de fonts i tecnologia convencionals.
A ells s'afegeix la incipient termosolar, amb 132 MW de potència (cinc plantes) i la ja tradicional eòlica, que, amb un sistema diferent de primes, ja supera els 17.000 MW.
Però aquest cop de porta (en clara contradicció amb els compromisos adquirits amb Brussel·les d'aconseguir que el 2020 un 20% de l'energia final consumida procedeixi de fonts renovables) només és senzill per als projectes nonats. El problema es planteja per als que hagin adquirit algun dret legal en el confús món del preregistre: a la vista de les allaus de sol·licituds, no exemptes d'irregularitats, tramitades per les comunitats autònomes, Indústria va decidir el 2008 controlar directament el procés d'autoritzacions, amb el que es va quedar amb la patata calenta creant una finestreta d'accés obligatori per tenir dret a la retribució.
Segons fonts del sector, a alguns d'aquests casos i als projectes termosolars (hi ha sol·licituds per a un miler de megawatts) se'ls podria aplicar una moratòria. "Resultaria més barat per al consumidor retornar les inversions d'alguns projectes -asseguren- que sostenir amb les primes actuals". Un dels més greus errors atribuïts a Indústria és el de primar la instal·lació de plaques fotovoltaiques en teulades. Perquè, "qui no té una teulada?", es pregunten els crítics.
Això és el que preocupar a les elèctriques convencionals, que els seus clients passin a ser generadors o inclús subministradors.
Val la pena recordar el gran èxit de la instal·lació fotovoltaica a les teulades d’Alemanya: del total de 9.000 MW, més de 8.000 eren sobre teulades.
És desconcertant que per altra banda es critiqui o s’arribi a prohibir la instal·lació de FV sobre el terreny i es recomani –o el limiti- la seva instal·lació sobre teulades.
Però ni aturar la construcció de noves plantes ni compensar projectes en marxa resoldrà el problema, si no s'aborda també una retallada de primes. Així ho entén el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, i d'això sembla haver convençut el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, fins ara reticent.
A altres països s’ha programat de bon principi unes primes descendents d’acord amb les estimacions de la maduresa del mercat, amb la qual cosa tots els agents han pogut fer els seus plans sense ensopegar amb els entrebancs regulatoris. Tan difícil és copiar?
I en aquest punt sorgeix la tramposa polèmica de si la mesura pot ser o no retroactiva. Malgrat la seva obstinació, les empreses saben que el Govern pot canviar la regulació per a totes les instal·lacions en marxa. De fet, ja ho va fer en el reial decret del règim especial de 2007. Això sí, ha de donar un termini d'adaptació a les afectades (aquella norma va fixar va donar quatre anys a les eòliques) i respecti la rendibilitat que determina la Llei Elèctrica es tracta de l'anomenada retroactivitat impròpia, que el Tribunal Suprem ha admès en tres sentències posteriors a aquest decret, i que, segons ell, no provocava inseguretat jurídica. Però en aquests moments, segons les empreses, hi ha un perill afegit: que la situació del deute espanyol i una regulació negativa impedeixin titulitzar el dèficit de tarifa (un deute pendent de les grans empreses), que comptarà amb l'aval de l'Estat.
Però, tot i que el Govern "pugui", una altra qüestió és que "hagi de" canviar la regulació per unes instal·lacions (hi ha més de 51.000 fotovoltaiques, moltes d'elles producte d'una bombolla econòmica), el finançament està lligada a la retribució (‘projet finance’) . En aquest cas, si es produeix una retallada de les primes, les empreses es veurien obligades a refinançar els seus crèdits.
En tot cas, si s’impedeixen nous projectes i no s'aplica la retroactivitat als que ja existeixen, de què serviria una retallada de les primes?
Els diferents lobbies del sector intenten deixar clar aquests dies que "no totes les renovables són iguals". L'eòlica, que té l'opció d'anar al mercat (cobrant el preu que aquest marqui, compensat amb una prima fins a 30 euros/MW), només va cobrar la meitat del total de les primes de 2009, quan va aportar la meitat de la producció del règim especial (36.500 GWh). La fotovoltaica, amb una prima de 432 euros/MW, es va endur la major part, quan només va generar 5.950 GWh.
Si en el primer cas, l'enfonsament dels preus del mercat va fer que gairebé tot el cobrat fos prima (que paguen els consumidors en la tarifa), en el segon, ha estat la proliferació de fotovoltaiques la qual, amb una major producció, ha engrossit els incentius de la factura elèctrica.
Sebastià, artífex del preregistre, i que sota el seu mandat s'han instal·lat 2.000 MW fotovoltaics i s'ha donat via lliure a la termosolar, culpa al seu antecessor, Joan Clos, del desastre. Però, fonts pròximes al Govern recorden que, mentre dirigia l'Oficina Econòmica, es va oposar a una major retallada de la primes eòliques proposat per l'equip de Clos.
A la vista del que va passar el 2009 en les negociacions (que van acabar en foc d'encenalls, segons les empreses) per acabar amb el dèficit de tarifa, pocs confien que els contactes anunciats serveixin ara per molt si no aborda les mesures proposades llavors o una forta pujada de tarifes. (...)
Carmen Monforte , ¿Una moratoria para las energías renovables?, CincoDías 05-05-2010
