Protocol de Kyoto


El necessari
(...) el 60% de reducció de les emissions de gasos serien necessaris, segons els científics, per evitar que les temperatures pugin més de dos graus en relació amb l’època preindustrial, llindar a partir del qual hi hauria greus catàstrofes climàtiques. (...).
Hacia el futuro tratado, La Vanguardia 6-12-2010.


Les polèmiques sobre Kyoto
Xina diu que algunes nacions riques, en referència a Japó, volen “matar” el protocol de Kyoto, l’únic acord jurídic mundial per combatre l’escalfament . Els països en vies de desenvolupament aposten per la continuïtat del protocol de Kyoto (que expira el 2012), mentre que les nacions industrialitzades desitgen un nou tractat global contra l’escalfament, d’un major abast, i a partir d’aquest data. La línia divisòria te una explicació: l’actual protocol de Kyoto només exigeix a les 37 nacions industrialitzades que redueixen un 5% els seus gasos hivernacle (entre el 2008 i el 2012 respecte a 1990), mentre que els països en vies de desenvolupament , inclosos Xina i Índia, no tenen fites vinculants i desitgen que el principal esforç continuï recaient en els rics. A Copenhague (2009) van anunciar accions per mitigar el canvi climàtic, però són voluntàries. Les nacions industrialitzades repliquen que no te sentit renovar Kyoto si aquest només incideix sobre el 30% de les emissions, ja que Estats Units no va ratificar l’acord i a més Xina ja és el primer emissor mundial de gasos. No volen donar més bases als seus emergents competidors econòmics.
Però la negociació del nou tractat (amb compromisos signats per tots) està sent un camí ple d’espines. (...) La resposta xinesa no s’ha fet esperar. “A alguns països no els agrada el protocol de Kyoto i el volen matar. Aquest és un moviment preocupant. El protocol de 1997 és un fita en els nostres esforços per fer front al canvi climàtic”, va declarar el representant de Xina (...).
(...) Fins ara, Pequin, no obstant, només s’ha avingut a acceptar una reducció de la intensitat energètica (CO2 generat per unitat de riquesa), però no retallades de gaso en termes absoluts. Les altres nacions en desenvolupament han promès frenar les seves emissions en l’horitzó del 2020 per reduir-les en comparació amb la tendència actual prevista per aquella data.
L’acusació xinesa que el Japó vol matar Kyoto va ser contestada. “Això és propaganda. No volem matar Kyoto. El que no volem és que els països desenvolupats assumeixin en solitari tota la càrrega de la reducció d’emissions. El major emissor és Xina i tots els principals emissors han de tenir retallades”, va declarar l’alt negociador japonès. (...) la UE accepta reduir les seves emissions fins el 30% pel 2020 si els altres països rics fan esforços comparables. (...)
(...) els nou països del grup  Alba (Aliança Bolivariana per a les Amèriques) van amenaçar en desmarcar-se del pacte final a Cancún si el text que negociï la presidència de Mèxic no inclou el compromís dels països rics de fixar nous objectius per a un segon període de Kyoto  després del 2012. Tota negociació estarà condicionada per l’amenaça dels països bolivarians (...).
Antonio Cerrillo, China encrespa Cancún al acusar a los países industrializados de matar Kioto, La Vanguardia 6-12-2010.