A partir de la segona meitat del segle XX es substitueixen els materials de construcció convencionals –totxo, fusta, ceràmica- per altres més moderns –formigó, alumini, vidre, plàstic-, més dependents de grans empreses i més contaminants. Ara materials de sempre -renovables, locals i de baix impacte- es reintrodueixen en el mercat immobiliari.
(...) el model de vida anterior a aquesta [crisi econòmica] era insostenible. (...). Ara s'està començant a construir pensant una mica més amb el cap i menys amb la butxaca. En aquest context, s'estan obrint pas en el mercat materials de construcció molt interessants. No són pas nous –alguns són de tota la vida-, però sí és nou el major interès del sector envers aquests.
Alguns d'aquests materials són la llana d'ovella, la palla, la fibra de cel·lulosa (procedent de paper reciclat), el suro o les encenalls de fusta. "Cada cop hi ha més fabricants i distribuïdors d'aquest tipus de productes", explica Coque Claret, arquitecte membre de l'associació Arquitectes i Sostenibilitat (AuS) (...). Claret afirma que la crisi ha propiciat aquest canvi de mentalitat" que, en la seva opinió, és del tot necessari (...).
La fibra de cel·lulosa, procedent del reciclatge de paper (principalment diaris), és un aïllant de primera, tant acústic om tèrmic, explica Claret, juntament amb Ana Manyes i Toni Solana, també arquitectes d'AuS. (...) la palla és un dels materials de construcció més antics conegut. Té un gran poder aïllant i al tractar-se d'un subproducte resulta econòmic si s'aconsegueix localment. (...).
Un altre material en auge és el suro. Manyes destaca que "és un bon aïllant i molt recomanable en zones com Catalunya, ja que es tracta d'un producte de proximitat –es troba en els nostres boscos-, natural, sa (...).
La llana i les virutes de fusta també són dos bons exemples de materials interessants. La primera, un subproducte ramader, s'utilitza com aïllant i té la particularitat de ser un excel·lent regulador de la humitat. Les virutes de fusta són un residu amb moltes possibilitats per a la construcció.
Lorena Farràs Pérez, Materiales sin 'malos humos', LaVanguardia 28-03-2010.
Ús modern del fang
Són encara pocs els que s’atreveixen a emprar el que és el material de construcció més tradicional, la terra. Però els que ho fan no se’n penedeixen de la seva decisió. (...)
Després ‘un parèntesi d’unes quantes dècades, s’està tornant a construir amb terra a Catalunya. (...) Però ara només opten per aquest material persones molt conscienciades pel medi ambient o que coneixen bé els avantatges constructius. “El principal problema és que és un material que s’associa amb la pobresa” (...).
“Com tot material (...), la terra té soses bones i dolentes, però també el formigó té els seus punts febles”. En el cas de la terra pesen més els seus avantatges, que són molts. A més de ser un molt bon aïllant tèrmic i acústic, es tracta d’un material molt abundant i de proximitat, 100% natural i ecològic, ja que pràcticament no requereix energia per a la seva fabricació ni pel seu transport, i per destruir-lo, només cal que torni al seu estat natural. [L’arqtitecta] Bestraten destaca també “el seu bon comportament tèrmic i la seva capacitat per deixar passar la humitat i així permetre que la vivenda transpiri”.
L’únic punt crític de la terra és l’aigua, però l’arquitecta assegura que això es soluciona amb “un bon calçat i un bon barret”, és a dir, amb una bona cimentació i una teulada que sobresurti per protegir la paret de l’aigua. El que sí que pot resultar un problema és l’escassetat de persones que domini les tècniques de construcció, el que fa que avui per avui, construir amb terra resulti més car. Però això tindrà aviat solució. (...)
Lorena Farràs Pérez, Redescubriendo el barro, La Vanguardia 31-10-2010.
