9.3.5 Crisi energètica

--> -->
 Propostes que fa pocs anys eren considerades utòpiques o descabellades, ara són projectes o realitats. És que la crisi energètica no era una faula!
Aquí trobareu els articles:


El president de Red Eléctrica (...) creu que a finals del 2009 les energies renovables cobriran més d’una quarta part de la demanda elèctrica a Espanya, degut a l’augment del parc eòlic i la major producció hidràulica i solar.
Las renovables ganan terreno, La Vanguardia 12-08-2009.

Gas Natural farà 11 parcs eòlics a Canàries.
La Vanguardia 13-08-2009.


Hem d’aconseguir que la nostra economia no depengui del petroli
(...) de l’experiència del llibre (La doctrina del xoc) en vaig treure una lliçó: no n’hi ha prou entenent els motius de la crisi i rebutjant les polítiques que s’apliquen. He vist grans corrents socials plantant cara a aquestes polítiques, i resultats electorals que són la conseqüència del rebuig a aquestes polítiques. I sabem que hi ha hagut moments en la història en què les situacions de crisi han derivat en victòries progressistes, com va passar amb el New Deal als Estats Units. Totes aquestes transformacions sorgeixen d’un ferment ideològic radical, d’una visió utòpica. El New Deal va ser un compromís sorgit de la por a un canvi radical. Probablement aquest és el motiu pel qual la crisi del 2008 no va provocar els canvis que hauria d’haver provocat; vam fer un bon diagnòstic de quin era el problema, però no vam saber proposar cap visió transformadora. (...)
La lluita pel canvi climàtic no és més important que la lluita contra la pobresa, per posar un exemple, ni ha de reemplaçar altres lluites. Simplement estableix un marc nou, que va més enllà de la simple lluita pel canvi climàtic, demana establir una nova manera de relacionar-nos amb el medi natural i entre nosaltres mateixos, ens demana ser conscients que els nostres actes tenen una sèrie de conseqüències, i que hem de posar uns límits.
(...)i això és un canvi molt gran, impossible d’assolir amb un ‘win-win’ en què tothom hi surt guanyant. Ben al contrari, alguns hi ha de perdre. Podem gestionar aquesta situació intentant ser justos, de manera que les persones que perdin la feina en un sector en trobin una altra en un altre sector. Encara conservem la idea que ningú ha de sortir perdent, i això no és possible, els números no surten.
[Parla de noves oportunitats laborals. Creu que és possible?] Sí, sobretot durant el període de transició, durant el qual caldrà posar en marxa nous sistemes d’energia i de transport. Aquests sectors necessiten una mà d’obra més intensiva que no pas la dels sistemes energètics basats en l’extracció. Però més enllà d’això, també hem de fer un canvi de mentalitat i reconèixer la importància de professions amb baixes emissions de CO2. A més, l’establiment d’una renda bàsica de ciutadania també hi ha de jugar un paper, perquè actualment hi ha gent que trebalal en sectors molt contaminants perquè no té cap altra alternativa. Però si la gent tingués les seves necessitats bàsiques cobertes no hauria de veure’s obligada a acceptar aquests llocs de treball. Tot això vol dir que no estem parlant només de crear llocs de treball en el sector de les energies verdes, sinó de mirar el món laboral amb valors nous. (...)
[Vosté diu que la dreta ha entès bé que per aturar el canvi climàtic cal canviar-ho tot, per això financen estudis que el neguen] Esclar. Ells sí saben que per lluitar contra el canvi climàtic és necessari redistribuir la riquesa i fer avançar l’economia des del terreny dels beneficis econòmics fins a l’esfera pública.
(...) penso que el moviment ecologista s’ha equivocat,en part, amb les seves teories sobre el canvi climàtic, perquè ells creuen que si espantaves la gent aconseguiries que finalment reaccionés. I no és així: si espantes la gent el que aconsegueixes és que vulguin fugir de la realitat, o que es limitin a mirar vídeos... qualsevol cosa menys convertir-se en activistes. Crec que la raó per la qual no actuem és perquè no veiem una sortida al problema que no sigui la del sacrifici. Hi ha una amenaça que és real, però davant d’aquesta amenaça nosaltres hem de proposar una solució que estimuli no qui espanti.
(...) S’ha produït un canvi evident i molt ràpid, sobretot en la generació més jove. La crisi econòmica ha canviat alguns dels valors de la gent. Sembla que la qüestió, en països com per exemple Espanya, sigui només veure quan es podrà tornar a la situació anterior a la crisi. Però hi ha gent que creu que les coses es poden fer millor, gent que ha viscut intensament l’onada de solidaritat que la crisi ha generat. Crec que aquesta crisi ens ha canviat. (...)
[Com veu la situació energètica a Espanya?] Hi ha un discurs que presenta el problema energètic en termes absolutament simplistes: si volem salvar l’economia hem de sacrificar el clima. Aquest argument permet penalitzar les energies verdes, promoure el ‘fracking’, perfora per buscar petroli... Crec que el fenomen Podem és tremendament estimulant. Després d’haver treballat molts anys en moviments socials he vist com, tot i els moments d’efervescència i de rebel·lió, no voler formar part de els institucions fa que els resultats siguin limitats. És per això que resulta esperançador que hi hagi una generació d’activistes que hagin decidit entrar a les institucions, implicar-se en l’estat, una idea tabú per a la meva generació. Penso que a Espanya ara hi ha una possibilitat única, amb nous actors polítics sorgits dels moviments socials i amb una profunda convicció en la necessitat de descentralitzar el poder i de canviar les institucions per fer possible un moviment energètic realment democràtic. Això, combinat amb els preus increïblement alts de l'electricitat a Espanya i l’abusiva concentració del mercat energètic en unes poques mans, fa que es donin les condicions necessàries per el desenvolupament d’un moviment energètic realment democràtic que no es limiti a fer un canvi des de les energies contaminants a les energies verdes, sinó que canviï la manera com es genera l’electricitat, i també qui n’és el propietari.
(...) Crec que necessitem idees que solucionin diversos problemes simultàniament. Si contraposem clima i economia sempre hi sortirem perdent. El que cal són solucions que no ens obliguin a triar entre clima i economia.
(...) Hem de ser capaços de crear moviments que no només treballin per un món més sostenible, sinó que siguin ells mateixos sostenibles, que no espantin ningú, que a dins s’hi estigui bé. Hi ha una nova onada de moviment, vinculats a un lloc concret, que no es mouen en contra dels carburants fòssils o de la mineria, sinó que es mouen per amor al territori. Això és molt bonic. Es tracte de moviments en què es respira un ambient alegre. (...) és evident que hi ha un corrent en el moviment mediambiental que té un tarannà misantrop... Persones a les quals els agrada la natura, però no la gent. Hi ha persones que són conscients que això es dóna en alguns sectors del moviment ecologista. (...)
Estem treballant per acostar els moviments mediambientals i els sindicats al Canadà, una tasca molt difícil, perquè l’economia canadenca és molt dependent dels carburants fòssils. Hem fet un bon nombre de reunions, molt tenses, però crec que la baixada del preu del petroli obre una oportunitat per aconseguir que els sindicats s’incorporin a la lluita en favor de els energies verdes.
Carles Capdevila, entrevista a Naomi Kelin, “El canvi climàtic és un d’aquells temes que la gent coneix tant com desconeix”, Ara 26-04-2015.



Temes relacionats: Recull d'articles energètics ; 9.2.3 Energia