Propostes que fa pocs anys eren considerades utòpiques o descabellades, ara són projectes o realitats. És que la crisi energètica no era una faula!
Aquí trobareu els articles:
- Reforma decidida o traumàtica
- El que era impossible, avui és necessari
- Exèrcit 'verd'*
- Nous professionals
- Queda molt per fer
- Deslocalització, o concentració?
- El cas dels combustibles fòssils
- Produir-se a casa la pròpia energia*
- Llar exemplar
- Ni amb crisi s'estalvia... energia
- Vehicles
El president de Red Eléctrica (...) creu que a finals del 2009 les energies renovables cobriran més d’una quarta part de la demanda elèctrica a Espanya, degut a l’augment del parc eòlic i la major producció hidràulica i solar.
Las renovables ganan terreno, La Vanguardia 12-08-2009.
Gas Natural farà 11 parcs eòlics a Canàries.
Hem
d’aconseguir que la nostra economia no depengui del petroli
(...)
de l’experiència del llibre (La doctrina del xoc) en vaig treure una lliçó: no
n’hi ha prou entenent els motius de la crisi i rebutjant les polítiques que s’apliquen.
He vist grans corrents socials plantant cara a aquestes polítiques, i resultats
electorals que són la conseqüència del rebuig a aquestes polítiques. I sabem
que hi ha hagut moments en la història en què les situacions de crisi han
derivat en victòries progressistes, com va passar amb el New Deal als Estats
Units. Totes aquestes transformacions sorgeixen d’un ferment ideològic radical,
d’una visió utòpica. El New Deal va ser un compromís sorgit de la por a un
canvi radical. Probablement aquest és el motiu pel qual la crisi del 2008 no va
provocar els canvis que hauria d’haver provocat; vam fer un bon diagnòstic de
quin era el problema, però no vam saber proposar cap visió transformadora.
(...)
La
lluita pel canvi climàtic no és més important que la lluita contra la pobresa,
per posar un exemple, ni ha de reemplaçar altres lluites. Simplement estableix
un marc nou, que va més enllà de la simple lluita pel canvi climàtic, demana
establir una nova manera de relacionar-nos amb el medi natural i entre nosaltres
mateixos, ens demana ser conscients que els nostres actes tenen una sèrie de
conseqüències, i que hem de posar uns límits.
(...)i
això és un canvi molt gran, impossible d’assolir amb un ‘win-win’ en què tothom
hi surt guanyant. Ben al contrari, alguns hi ha de perdre. Podem gestionar
aquesta situació intentant ser justos, de manera que les persones que perdin la
feina en un sector en trobin una altra en un altre sector. Encara conservem la
idea que ningú ha de sortir perdent, i això no és possible, els números no
surten.
[Parla
de noves oportunitats laborals. Creu que és possible?] Sí, sobretot durant el
període de transició, durant el qual caldrà posar en marxa nous sistemes
d’energia i de transport. Aquests sectors necessiten una mà d’obra més
intensiva que no pas la dels sistemes energètics basats en l’extracció. Però
més enllà d’això, també hem de fer un canvi de mentalitat i reconèixer la
importància de professions amb baixes emissions de CO2. A més, l’establiment
d’una renda bàsica de ciutadania també hi ha de jugar un paper, perquè
actualment hi ha gent que trebalal en sectors molt contaminants perquè no té
cap altra alternativa. Però si la gent tingués les seves necessitats bàsiques
cobertes no hauria de veure’s obligada a acceptar aquests llocs de treball. Tot
això vol dir que no estem parlant només de crear llocs de treball en el sector
de les energies verdes, sinó de mirar el món laboral amb valors nous. (...)
[Vosté
diu que la dreta ha entès bé que per aturar el canvi climàtic cal canviar-ho
tot, per això financen estudis que el neguen] Esclar. Ells sí saben que per
lluitar contra el canvi climàtic és necessari redistribuir la riquesa i fer
avançar l’economia des del terreny dels beneficis econòmics fins a l’esfera
pública.
(...)
penso que el moviment ecologista s’ha equivocat,en part, amb les seves teories
sobre el canvi climàtic, perquè ells creuen que si espantaves la gent
aconseguiries que finalment reaccionés. I no és així: si espantes la gent el
que aconsegueixes és que vulguin fugir de la realitat, o que es limitin a mirar
vídeos... qualsevol cosa menys convertir-se en activistes. Crec que la raó per
la qual no actuem és perquè no veiem una sortida al problema que no sigui la
del sacrifici. Hi ha una amenaça que és real, però davant d’aquesta amenaça
nosaltres hem de proposar una solució que estimuli no qui espanti.
(...)
S’ha produït un canvi evident i molt ràpid, sobretot en la generació més jove.
La crisi econòmica ha canviat alguns dels valors de la gent. Sembla que la
qüestió, en països com per exemple Espanya, sigui només veure quan es podrà
tornar a la situació anterior a la crisi. Però hi ha gent que creu que les coses es
poden fer millor, gent que ha viscut intensament l’onada de solidaritat que la
crisi ha generat. Crec que aquesta crisi ens ha canviat. (...)
[Com
veu la situació energètica a Espanya?] Hi ha un discurs que presenta el
problema energètic en termes absolutament simplistes: si volem salvar l’economia
hem de sacrificar el clima. Aquest argument permet penalitzar les energies
verdes, promoure el ‘fracking’, perfora per buscar petroli... Crec que el
fenomen Podem és tremendament estimulant. Després d’haver treballat molts anys
en moviments socials he vist com, tot i els moments d’efervescència i de
rebel·lió, no voler formar part de els institucions fa que els resultats siguin
limitats. És per això que resulta esperançador que hi hagi una generació
d’activistes que hagin decidit entrar a les institucions, implicar-se en
l’estat, una idea tabú per a la meva generació. Penso que a Espanya ara hi ha
una possibilitat única, amb nous actors polítics sorgits dels moviments socials
i amb una profunda convicció en la necessitat de descentralitzar el poder i de
canviar les institucions per fer possible un moviment energètic realment
democràtic. Això, combinat amb els preus increïblement alts de l'electricitat a
Espanya i l’abusiva concentració del mercat energètic en unes poques mans, fa
que es donin les condicions necessàries per el desenvolupament d’un moviment
energètic realment democràtic que no es limiti a fer un canvi des de les
energies contaminants a les energies verdes, sinó que canviï la manera com es
genera l’electricitat, i també qui n’és el propietari.
(...)
Crec que necessitem idees que solucionin diversos problemes simultàniament. Si
contraposem clima i economia sempre hi sortirem perdent. El que cal són
solucions que no ens obliguin a triar entre clima i economia.
(...)
Hem de ser capaços de crear moviments que no només treballin per un món més
sostenible, sinó que siguin ells mateixos sostenibles, que no espantin ningú,
que a dins s’hi estigui bé. Hi ha una nova onada de moviment, vinculats a un lloc
concret, que no es mouen en contra dels carburants fòssils o de la mineria,
sinó que es mouen per amor al territori. Això és molt bonic. Es tracte de
moviments en què es respira un ambient alegre. (...) és evident que hi ha un
corrent en el moviment mediambiental que té un tarannà misantrop... Persones a
les quals els agrada la natura, però no la gent. Hi ha persones que són conscients que això
es dóna en alguns sectors del moviment ecologista. (...)
Estem
treballant per acostar els moviments mediambientals i els sindicats al Canadà,
una tasca molt difícil, perquè l’economia canadenca és molt dependent dels
carburants fòssils. Hem fet un bon nombre de reunions, molt tenses, però crec
que la baixada del preu del petroli obre una oportunitat per aconseguir que els
sindicats s’incorporin a la lluita en favor de els energies verdes.
Carles Capdevila, entrevista a Naomi Kelin, “El canvi climàtic és un
d’aquells temes que la gent coneix tant com desconeix”, Ara 26-04-2015.
Temes relacionats: Recull d'articles energètics ; 9.2.3 Energia