El cas de Copenhague

Articles inclosos:

Dos anys de negociacions sobre el canvi climàtic han acabat en una farsa a Copenhague. Enlloc d’abordar qüestions complexes, el president Barak Obama va decidir cantar victòria amb una vaga declaració de principis acordada amb quatre països [la Xina, Brasil, Índia, Sud-àfrica] (...).
La responsabilitat per aquest desastre és molt ampla. Comencem per George W. Bush, el qual va passar per alt el canvi climàtic durant els vuit anys de la seva presidència (...). Després, Nacions Unides, per haver dirigit el procés tan llastimosament (...). Després, la Unió Europea, per haver-se encaparrat incansablement en imposar una concepció unilateral d’un sistema mundial de comerç d’emissions (...).
Després, el Senat d’EUA, quee ha passat per alt el canvi climàtic durant 15 anys seguits (...). Finalment, aquí tenim a Obama, el qual va abandonar una via d’acció sistemàtica en el marc de la ONU ja que estava resultant molesta per al poder d’EUA i la seva política interior.
La decisió d’Obama de cantar una falsa victòria en la negociació soscava el procés de l’ONU a l’indicar que els països rics faran el que vulguin i ja no han d’escoltar les ‘empipadores’ preocupacions de molts països més petits i més pobres.
(...) Obama no compte amb vots suficients al Senat, no ha donat la menor mostra de voluntat de gastar el capital polític per aconseguir un acord en el Senat (...).
(...) la gran notícia va ser un compromís de 100.000 milions de dòlars a l’any per a països en desenvolupament d’aquí al 2020. No obstant, aquesta xifra no es va acompanyar de cap detall sobre com s’aconseguirà.
L’experiència en matèria d’ajut financer al desenvolupament ens ensenya que els anuncis sobre fons dintre d’un decenni no són més que paraules buides. De cap manera vinculen als països rics. Darrera d’això no hi ha una voluntat política. De fet, Obama no ha debatut un sol cop amb el poble nord-americà la seva obligació conforme a la Convenció Marc de l’ONU per ajudar als països pobres a adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic.(...)
Aquesta posició podria molt bé reflectir les pròximes eleccions al Congrés de meitat de mandat a EUA. Obama no vol quedar atrapat en plenes negociacions internacionals impopulars quan arribi el període electoral.
Jeffrey D. Sachs, Obama como el malo del cambio climático, El País 27-12-2009.

Copenhague: els modestos resultats
Entre aquests modestos resultats [de Copenhague], hi figura que la comunitat internacional fixarà l'objectiu de limitar l'escalfament de la Terra a dos graus respecte als nivells preindustrials.
Efe, Un golpe a las negociaciones, La Vanguardia 19-02-2010.