Queda molt per fer


El lent progrés de les energies renovables –segons un informe elaborat per la Comissió Europea- són la inestabilitat en els marcs de recolzament, les incerteses que genera la complexitat administrativa i les dificultats pera la connexió a la xarxa. En canvi, en el cas d’Espanya, la manca d’ajuts econòmics no és la raó en termes generals.
Espanya ha aconseguit convertir-se en la tercera potència eòlica mundial. I (...) tot indica que podrà assolir els 20.155 MW programats pel 2010. El 12 per cent de l’electricitat s’obté gràcies al vent.
De la mateixa manera, les previsions sobre l’energia fotovoltaica s’han superat.
(...) la biomassa (...) tot just s’ha desenvolupat, malgrat que aquesta representava el gruix dels objectius marcats [pel Plan de Energías Renovables 2005-2010 del govern de l’Estat]. Resultats molt pobres han obtingut també la solar tèrmica i els biocarburants.
(...) L’electricitat verda (eòlica, fotovoltaica, mini-hidràulica, biomassa) va ser del 19’7 per cent, mentre que l’objectiu comunitari és del 29’4 per cent.
Davant d’aquesta situació, l’APPA considera que “és palesa la manca d’una política energètica estable” i ha demanat al Ministeri d’Indústria un major reconeixement públic del paper que exerceixen les energies netes a l’hora d’aconseguir que Espanya redueixi les seves emissions de gasos efecte hivernacle.
Antonio Cerrillo, España incumplirá el 2010 su objetivo en renovables, La Vanguardia 13-06-2009.