Els rics, preocupats pels seus propis problemes, donen molt menys diners que abans per combatre la fam.
Com a conseqüència de la crisi i altres factors, com els conflictes, la malaltia, la sobrepoblació, els desastres naturals, la mala infraestructura agrícola i el deteriorament ambiental, el nombre de persones que passen gana en el món ha sobrepassat la barrera psicològica dels mil milions per primer cop a la història. Això significa que gairebé un de cada set habitants del planeta carece del suficient menjar per dur una vida activa sense caure malalt.
(...) "Amb menys de l'1% de les injeccions econòmiques que han fet els governs per salvar el sistema financer global (...) es podria resoldre la calamitat de milions de persones que són víctimes de la fam".(...)
El flux de l’ajut humanitari ha caigut sota mínims mentre el món desenvolupat es mira el llombrigo i dedica els diners a programes interns per pal·liar l’impacta de la crisi, ja siguin xecs d’ajuts als parats o obres públiques per fomentar l’ocupació. Aquest any el PMA [Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides] només ha rebut 1.779 milions d’euros dels 4.585 milions pressupostats per donar menjar a 108 milions de persones a 74 països del món, un dèficit de 2.806 milions que l’organisme no sap com podrà cobrir.(...)
"Aquesta situació constitueix una recepta inequívoca pel desastre (...). La doble tempesta de l’encariment dels aliments i la crisi financera internacional fa que moltes més persones siguin vulnerables, sobretot nens. La gana no només és una qüestió humanitària de salut i benestar, de vida o mort, sinó també resulta crítica per a la pau, la seguretat i l’estabilitat de nombroses regions del món, contribueix a les guerres i és un factor decisiu en la immigració".(...)
Reduir a la meitat la fam del món va ser un dels objectius que es va marcar les Nacions Unides per al segle XXI. Però els progressos registrats en les dècades els vuitanta i noranta, gràcies a la prosperitat econòmica, han entrat en barrina, i el nombre de persones desnodrides augmenta regularment en els últims anys: 820 milions el 2006, 923 milions el 2008 i 2.020 milions el 2009.
Encara que els capricis de la natura –atiats pel canvi climàtic i la desforestació- són de facto que més contribueix a la fam, en les dues darreres dècades ha augmentat l’impacte proporcional dels conflictes i les guerres –Darfur és l’exemple perfecte-, els quals provoquen un gran nombre de desplaçats i en les quals es destrueixen collites i mercats, es mata el bestiar i es contamina l’aigua dels pous i rius per debilitar l’enemic. Els països subdesenvolupats que més avenços han realitzat, d'acord amb els informes del PMA, són aquells que han invertit en educació i una bona infraestructura agrícola -carreteres, graners, sistemes de reg-, que fan la terra més productiva i redueixen els costos del transport.
Rafael Ramos, Mil millones de hambrientos, La Vanguardia 17-9-2009.
