(...) Segons la FAO (...) la combinació de la crisi econòmica i l’alimentaria ha empès la xifra de víctimes de la gana al món a nivells històrics: 1.000 milions de persones pateixen gana crònica. Jacques Diouf, director general de la FAO , va quantificar en 44.000 milions de dòlars anuals el que costaria eradicar les xifres de la vergonya, un volum irrisori comparat amb l’invertit en salvar de la fallida als bancs en dificultats del primer món durant la crisi financera. Com va dir el governador del Banc d’Anglaterra (...), mai tant pocs van deure tants diners a tants.
Joaquín Estefanía, ¿La normalidad?: recuperación sin empleo, El País 27-12-2009.
(...) un grup de treball de l'ONU estima que es necessiten entre 20.000 i 40.000 milions de dòlars per a que els 923 milions de persones famolenques salvin les seves vides, una forquilla que representa un 0'7% dels tres bilions de dòlars [que la UE i Estats Units injectaran per sanejar la crisi].
Maricel Chavarría, El precio del hambre: un 0'7% de la ayuda contra la crisis, La Vanguardia 17-10-2008.
