Dormir-se en ... els hivernacles


Sobre el paper, fruites i hortalisses constitueixen un dels pilars del sector agrari espanyol. (...) En mitjans del propi sector es considera que es tracta d’un gegant amb peus de fang degut tant a problemes interns com a la competència de les importacions.
Responsables del propi sector reconeixen que en èpoques daurades no es van fer bé les tasques per millorar i reconvertir les instal·lacions, actuacions que avui no es duen a terme per la caiguda dels preus i el retall de la rendibilitat. Però, junt a aquesta dificultat, el sector s’enfronta sobretot a un problema de costos i de competitivitat. En uns casos, es tracta de els importacions des de tercers països, especialment el nord d’Àfrica, amb menys costos de producció. En altres, són les modernes instal·lacions ubicades al nord de la Unió Europea, autèntiques “fàbriques”, amb uns majors rendiments per metre quadrat, justament al costat dels mercats de consum (...).
Els hivernacles d’Almeria van ser considerats al seu dia com les grans “fàbriques”, sense competència, per envair d’hortalisses els mercats comunitaris fora de temporada.
Avui, aquesta situació s’ha acabat. Una gran part d’aquests hivernacles, amb una durada d’entre 10 i 15 anys de vida, s’han quedat vells.
(...) Per assegurar la viabilitat del sector a curt termini (...) es reclama un pla per a la reconversió dels hivernacles. (...) el sector s’enfronta igualment al problema dels costos laborals. (...).
En les produccions a l’aire lliure, uns dels principals problemes als quals fa front el sector són la manca de recerca i la necessitat de procedir a una reconversió varietal com estan fent els països de la competència. La manca d’aquesta reconversió s’està traduint en superfícies amb menys rendiments, amb menys productivitat i, en altres casos, en una oferta no adequada als nous gustos de la demanda, el que es tradueix en producció d’excedents i caigudes de preus. (...).
Un segon problema del conjunt del sector es troba en la política de recerca i innovació on el panorama no és per a l’optimisme.
Estatalment el vell organisme INIA ha anat fent tombs de ministeri a ministeri en la darrera dècada, perdent la seva capacitat per respondre a les necessitats del sector agrari sobre el terreny. En la part positiva es troben els treballs d’algunes comunitats autònomes com l’IRTA a Catalunya o l’IVIA a València.
(...) A més, la major part de les noves varietats de llavors o plançons tenen (...) patents procedents de l’estranger (...). Una dada significativa en aquest escenari es la situació de la maduixa. Espanya és el primer comunitari en la producció de maduixes i, malgrat això, la recerca utilitzada per sector pertany a una Universitat de Califòrnia.
Vidal Maté, Crisis bajo plásticos, El País 17-05-2009.