Resiliència alimentària de l’Àfrica

(...) L'índex del preu dels aliments ha arribat al seu pic històric (...). La pujada recorda a la del 2008 (...). Però el context no és igual. Per això, l'Àfrica subsahariana viu entre els que temen una altra crisi i l'optimisme dels que pensen que els països africans han après la lliçó.

(...) Les reserves d'aliments són molt més grans que fa tres anys (...) i el preu de la majoria de cereals, dieta bàsica en molts països africans, és menor que en l'última crisi i està estable. (...)

"A diferència de 2008, hem estat capaços com a regió de bregar amb les recents pujades de preus. En els últims dos anys, s'ha incrementat la productivitat agrícola i la producció local d'aliments ", (...). La producció de cereals a l'Àfrica subsahariana va augmentar un 5,5% el 2010 respecte a fa tres anys i en països com Burkina Faso o Malawi es va multiplicar per dos.

El futur d'Àfrica està lligat als seus cultius. Encara que té potencial per alimentar-se a si mateixa, encara està lluny d'aquest objectiu i, per ser més resistent a la volatilitat del preu dels aliments, necessita més producció i productivitat de l'agricultura i més capacitat de traslladar els aliments entre regions.

Àfrica és l'hort del món amb 50% dels potencials 446 milions d'hectàrees de terra cultivable al món.

Xavier Aldekoa, Harina y azúcar, La Vanguardia 15-02-2011.