L’esperança per a l’alimentació de la humanitat en el futur està en els països en desenvolupament que mantenen una major diversitat en els seus conreus. Per ajudar-los, 121 països han acordat a Tunis un avenç de 80 milions d’euros per finançar projectes de desenvolupament. La idea (...), és que mantinguin la biodiversitat que els més rics han menystingut en ares d’una major rendibilitat.
(...) El text “té el mateix nivell legal que el de Kyoto sobre canvi climàtic, però malgrat de la seva importància gairebé ningú n’hi fa cas” (...).
La raó de l’acord és la pura supervivència humana. Mentre quatre conreus (blat, arròs, moresc i patata) suposen el 60% de l’alimentació calòrica dels habitants del món, en els països pobres es mantenen espècies amb noms exòtics (...) que poden ser la reserva si en un futur les plantes més consumides actualment pateixen una epidèmia o resulten inviables per canvis de l’entorn (per exemple, per l’escalfament).
Emilio de Benito, Acuerdo econòmico internacional por la biodiversidad, El País 7-06-2009.
